Queda't amb nosaltres Senyor

Este diumenge celebrem la solemnitat del Corpus Christi. En ella, els catòlics confessem la nostra fe en la presència del Senyor en l’Eucaristia, mostrem la importància que té per a la nostra vida cristiana i agraïm al Senyor el do immens que és per a nosaltres este sagrament. Desgraciadament, en el moment actual molts cristians no senten la necessitat de l’Eucaristia. Per a mi, un dels fenòmens més preocupants actualment en la vida de l’Església és l’abandó de la missa dominical per part de molts batejats. Este fet té greus conseqüències per a la vida de la fe. Qui deixa de participar en l’Eucaristia viu, en primer lloc, un procés de distanciament interior de Crist, i la seua amistat amb el Senyor es va refredant progressivament fins a morir. A més, també es va separant de l’Església fins a arribar a sentir-se estrany en ella. Una experiència humana ens pot ajudar a entendre-ho: si algú, podent fer-ho, deixa de participar durant molt de temps en les celebracions de la seua família, es distancia interiorment d’ella i cada vegada té menys ganes de reunir-se amb els seus, perquè arriba a sentir-se estranger. El vincle d’amor que li unia a la seua família ha mort. L’amor a Crist i als germans en la fe es fa més fort en l’Eucaristia. El Concili Vaticà II va voler inculcar en el cor dels catòlics l’amor a l’Eucaristia i va ensenyar, amb expressions d’una gran profunditat, la necessitat absoluta d’este sagrament per a la vida cristiana i per a la vida de l’Església. En la constitució sobre l’Església afirma que esta “viu i es creix” per l’Eucaristia (núm. 26). En la constitució sobre la sagrada litúrgia ensenya que del misteri eucarístic “raja cap a nosaltres, com d’una font, la vida de la gràcia” (núm. 10). I en el decret sobre el ministeri i la vida dels sacerdots es diu que en este sagrament “es conté tot el bé espiritual de l’Església: Crist, la nostra Pasqua” (núm. 5). Una de les aparicions pasquals que ens relata l’evangelista sant Lluc és la dels deixebles d’Emaús. Després d’escoltar a aquell desconegut que s’havia unit a ells en el camí i que els explicava les escriptures, estos dos deixebles van sentir el desig d’estar més temps amb eixe personatge a qui encara no havien reconegut, i li van demanar que es quedara amb ells (Lc 24, 29). I quan el van reconéixer en la fracció del pa van tornar a Jerusalem “on van trobar reunits als onze amb els seus companys” i “els van contar el que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut en partir el pa” (Lc 24, 33-35). En el pa partit van descobrir al Senyor que havia caminat i s’havia quedat amb ells. El seu cor es va omplir d’alegria. Esta alegria per la proximitat del Senyor és la que volem comunicar hui a tots: en la celebració de l’Eucaristia la nostra vida s’ompli de goig, perquè el desig d’estar amb el Senyor es fa realitat; i en la processó eucarística que recorre els carrers dels nostres pobles i ciutats l’Església proclama que res li fa perdre la pau, perquè té la certesa de caminar acompanyada per Crist.